Unitat documental composta 06 - “Testimonio auténtico del Privilegio, por el cual sucede el Hospital en los bienes de los enfermos que en el mismo mueren sin haber dejado hijos, y sin haber hecho testamento“

L'Hospital de la Santa Creu es funda el 1401 per la fusió de sis petits hospitals de la ciutat de Barcelona dependents del Capítol catedralici o del Consell de Cent. El regeix una “Molt Il·lustre Administració“ formada per dos canonges en representació de la Catedral i dos consellers en representació de la Ciutat. La seva seu es basteix durant el segle XV, un edifici gòtic al Raval de Barcelona.
El 1901 l'Hospital arriba a un acord amb els marmessors de Pau Gil, el qual havia instituït un llegat per a la construcció d'un hopital a Barcelona sota l'advocació de Sant Pau. A conseqüència d'aquest acord, el 1914 l'Hospital de la Santa Creu incorpora el nou hospital i passa a anomenar-se Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 1922 es completa el seu trasllat a l'emplaçament de Sant Pau i deixa completament l'edifici gòtic, on s'ha allotjat durant més de cinc segles. L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau s'inaugura oficialment el 1930.
A partir del 1991 es succeeixen els canvis institucionals més significatius: s'incorporen dos representants de la Generalitat a la Molt Il·lustre Administració, i es creen sengles fundacions a l'Hospital per a la gestió assistencial i històrico-patrimonial respectivament.